Les persones que em coneixen saben que soc membre de la Permanent de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (Vegueria Penedès). Pràcticament des de l'inici d'aquest projecte hi estic involucrat, aproximadament 4 anys.
A partir d'aquesta prèvia , vull buscar paral.lelismes amb algunes idees que he trobat en el llibre d'Eduard Punset "El viatge a la felicitat". He acabat de llegir recentment aquest llibre i el recomano perquè, per mi, la seva lectura ha estat molt profitosa. A part d'aportar molts aspectes nous, genera inquietuds i esperona a què cadascuú es plantegi qüestions noves.
Una de les idees que planteja i posa en evidència, és que "el plaer, el benestar i la felicitat resideixen en el procés de recerca, i no tant en la consecució del bé desitjat", d'altra manera també ho explicita dient que "la felicitat està amagada a la sala d'espera de la felicitat".
Partint d'això, m'agradaria fer el paral.lelisme amb l'objectiu utòpic d'aconseguir la designació oficial de la Vegueria Penedès en la divisió territorial que marca el nou Estatut de Catalunya, que mou el esforços de la Plataforma per una Vegueria Pròpia.
Quan vàrem començar, l'objectiu era utòpic i sabíem que el camí era i és llarg i costós. Passats 3 anys hem recorregut una part del camí, i l'objectiu utòpic continua sent utòpic, però molt més possible i real que quan vàrem començar.
Aquest llarg camí que portem recorregut, jo el veig com el camí a la felicitat que esmentava, perquè quan haguem aconseguit la Vegueria Penedès, ! que l'aconseguirem !, n'estic convençut,
llavors que ?
Dons llavors, crec que ens haurem de plantejar un nou objectiu utòpic per poder gaudir del nou viatge a la felicitat que ens continui fent feliços-
Per la Vegueria Penedès, per un viatge a la felicitat !
Ciao, rei!
Fa 3 anys
